Qui ets tu?

Cua de cavall

La Laura és una noia de 17 anys, que per fi al mes de desembre serà major d’edat, viu a Sant Adrià del Besòs i és alegre, divertida i innocent però picara a la vegada.

A primera vista es veu una noia esvelta i prima, però no massa alta. Té la cara fina i allargada, els ulls expressius i vius i la boca petita. La seva tonalitat de pell és pàl·lida, i el seu tret més característic és el cabell que el té aspre i ondulat amb molt de volum i quasi sempre porta una cua alta i serrell, això la identifica. Per això he escollit aquesta foto.

La conec des de fa un mes, però puc dir d'ella que és senzilla, riallera i una mica vergonyosa al principi fins que agafa confiança. I li dóna poca importància a les coses. Es una noia molt despistada, sempre perd coses però no l'importa perquè sempre manté el seu caràcter amable.

L'he escollit a ella perquè la vaig conèixer el segon dia de curs quan ens van separar en grups, i des de aquell dia va començar per nosaltres una nova etapa en la universitat, i desitjo que segueixi per molt més.

La escuela mata la creatividad

Aquest video és una conferència que va fer Ken Robinson a California. Aquí expressa les seves idees sobre la creativitat del ésser humà quan són petits a l’escola, i l’efecte que té l’educació sobre el procés negatiu de la creativitat del nen.

Ken Robinson diu que els nens són creatius i no els importa equivocar-se, i que s’atreveixen amb qualsevol cosa, no com els adults. Però també diu que el sistema educatiu mata la creativitat, per què no volen que els nen s’equivoquin i tinguin errors.

Crec que el que diu és cert, a les escoles no et donen marge d’error a l’equivocació, i això fa que els nens en certa manera frenin la seva imaginació i creativitat. Això sobretot passa a les assignatures de plàstica i música, que per les escoles són les menys importants.

Aquest video hem va agradar molt, ja que crec que aquest senyor és molt bon comunicador, per què fa riure en molts moments i t’ho fa passar bé, per què té estructurat el text, les idees són clares i entenedores i quan explica les seves teories et fa pensar i reflexionar.

20 d'octubre de 2009

Avui, a classe de Gestió i TIC hem fet una simulació d'entrada a la Viquipèdia.
Al inici, hem estat investigant com editar un missatge a la viquipèdia i a Eduwiki.
Un cop ens hem familiaritzat amb la enciclopèdia, el Jorge ens ha proposat una nova activitat per fer a classe.
Hem començat creant un article qualsevol, nosaltres hem triat un sobre l'orquestra simfònica (al calaix del músic), perquè és una activitat que hem fet recentment a música i ho trobem molt interessant. Hem entrat a Google Docs i en un nou documents hem enganxat la imatge principal d'orquestra simfònica, a continuació hem creat un enllaç en el mateix document, el qual porta a la divisió dels intruments d'una orquestra. Aquest nou document l'hem compartit entre totes les integrants del grup.

Definició

L’orquestra Simfònica està formada per un gran nombre d’instruments, que s’apropa algunes vegades al centenar. La composen quatre grans famílies d’instruments.

16 d'Octubre

Al finalitzar la classe de comunicació oral, escrita i digital, ens va posar uns anuncis de televisió i vam extreure les característiques que tenia un text i un audiovisual.

- Galeries: Aquest primer anunci tractava de moda. Eren uns nens que estaven dins l’aula, molt distrets i avorrits , i quan sona la campana surten tots els nens corrents i saltant per els passadissos molt esbojarrats. La imatge es veu a càmera lenta per donar-li més importància aquell moment, ja que la el moviment dels nens és ràpid. La música és lenta i forta per donar-li intensitat . I la llum de l’aula és fosca i tètrica, però la del carrer és lluminosa. Això vol dir que els nens són més feliços fora de l’escola que dintre.

- Barbie: Hi ha un nen assegut a unes escales amb un gos, i de sobte passa una nena molt maca i el nen va darrera seu deixant al gos abandonat. El missatge que dóna és que les nenes sempre són més coquetes i que no importa abandonar els animals.

- Golf: En aquest anunci surt una noia passant per un mal moment a la vida, i aleshores surt de casa i entra al cotxe i tot li passa, la seva vida ja és perfecte. Hi ha un missatge subliminal i és que li dones més importància al valor material que a l’humà.

Les característiques que vam extreure van ser, la primera el moviment de la càmera, en segon lloc la lluminositat de la imatge i per últim els efectes sonors.

La descripció

En la classe de comunicació oral, escrita i digital del dimarts, la Rosa Soler ens ha posat una sèrie de cançons descriptives molt conegudes, on hem pogut veure el tipus de classes de descripció que hi ha:

- Objectiva: aquesta no intenta suscitar cap emoció estètica al lector.
- Subjectiva: reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu.

I podem considerar 3 procediments per estructurar una descripció: L’establiment del tema, la caracterització i la relació amb el món exterior. Per això hi han tècniques descriptives que ajuden a millorar la redacció i dividir-la en les diferents parts.

La primera part de la classe va ser divertida, i en va fer pensar que les cançons que havia escoltat ja les sabia, però moltes vegades no pares atenció quan escoltes música, i potser aquella cançó està intentant descriure alguna cosa, però passa de llarg per les teves orelles, i només escoltes música sense para atenció a la lletra.

http://cmapspublic3.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1255591187343_1030472588_10611&partName=htmltext

Síntesi grupal de l'article a Comunicació oral, escrita i digital

L'article es diu "escoltar i sentir" i és d'en Francesc Torralba.

Per començar, volem destacar la importància entre escoltar i sentir. Escoltar és intencional, és un acte lliure. En canvi, sentir és fisiològic, vol dir percebre un so.
Per tant, sentir no vol dir escoltar.

Després esmenta que per poder escoltar, hom ha de desitjar-ho, ha de sentir l'anhel d'escoltar i parteix d'una intuició. Però aquesta intuició pot ser errònia, és a dir, que el desitg de l'altre persona que escoltem pot no ser al secret que atesora. LLabors, sentim frustració.

També parla del que comporta l'escolta, com per exemple que és selectiva, és a dir, tú pots escollir escoltar, o no, a diferència de sentir, que és un acte involuntari. S'ha de ser constant per escoltar i esforçar-s'hi per poder percebre millor el missatge.

A continuació, fa referència al fet d'ensenyar a escoltar, és a dir, a tenir una actitud receptiva. Diu que ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altre matèria, ja que si no nes duu a terme, res no por ser transmès.

Finalment, i prècticament el més important, és el fet de que la persona, tant l'escoltada com la que escolta, tingui humilitat, és a dir, que sigui conscient de que no poseeix la veritat absoluta. Cal saber-se posar al lloc dels demés, ser empàtic, fins i tot quan el que ens expliquen violenta les nostres conviccions.



Laura Ravell
Mariona Ribas
Anna Sánchez
Ana Velasco
Laura Vilaró