Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
Aquest és el poema que vaig recitar a classe de comunicació oral, escrita i digital el últim dia per fer-ho, el 18 de desembre. Vaig triar aquesta poesia, per què anteriorment havia estudiat a Salvador Espriu i m'agradava molt com a poeta, i vaig triar "Les roses recordades" per què parla d'un dia tan bonic com és Sant Jordi.
En el moment de recitar estava molt nerviosa, hem sabia la poesia molt bé, però a vegades surts a dir-la i s'oblida. Però hem va semblar una bona experiència, que podem repetir davant dels nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada