Les roses recordades de Salvador Espriu

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

Aquest és el poema que vaig recitar a classe de comunicació oral, escrita i digital el últim dia per fer-ho, el 18 de desembre. Vaig triar aquesta poesia, per què anteriorment havia estudiat a Salvador Espriu i m'agradava molt com a poeta, i vaig triar "Les roses recordades" per què parla d'un dia tan bonic com és Sant Jordi.

En el moment de recitar estava molt nerviosa, hem sabia la poesia molt bé, però a vegades surts a dir-la i s'oblida. Però hem va semblar una bona experiència, que podem repetir davant dels nens.

Activitat cultural

"Otras calles, otra infancia"

És una exposició fotogràfica de nens i nenes en els carrers de la ciutat de Guatemala.

Vaig passar per les Cotxeres de Sants, ja que ho tinc aprop de casa i a vegades passo a mirar que hi fan. I l'altre dia hem va semblar interessant l'exposició a càrrec de Gaudium Paidós, que és una associació civil no lucrativa amb l'objectiu d'ajudar als nens i nenes més necessitats.

Hi havien unes fotografies realment dures, es veia reflectit la pobresa, les catàstrofes naturals i els conflictes del país, va ser molt impactant.

L'exposició estarà fins el 16 de gener de 2010 a la Sala d'exposicions de les Cotxeres de Sants.

Territori

El dia 1 de desembre hem va tocar fer la presentació de territori, que la vam fer la Mariona Ribas i jo sobre el trajecte diari amb els ferrocarrils de la generalitat de Catalunya.

Moments abans de fer la presentació estava molt nerviosa, però després hem van dir que no es notava i això em va tranquil·litzar. Vam sortir allà per fer-ho lo millor possible, i espero que agrades a la gent. Havíem preparat uns videos modificats amb el movie maker per posar-li música i lletra, que li donava un toc divertit a la presentació.

Va costar molt sortir allà davant, però vaig aprendre que les pors de parlar en públic s’han de superar fent pràctica. I en la preparació del powerpoint i del text vaig aprendre a utilitzar millor aquest programa i les seves avantatges. Al principi va costar posar en pràctica el que sabíem les dos, per què cadascuna tenia una opinió, però finalment ens va sortir el resultat esperat.

Metàfores tutorials

L’altre dia a la classe de gestió i TIC, ens va ensenyar alguns programes educatius que podem classificar en l’ús de les TIC segons aquestes metàfores tutorials.

- L’ordinador com a eina de treball: hem treballat el programa del Jclic i el Jclic autor. Aquest últim és una eina de treball per els professors , per què així poden crear activitats per els alumnes. I és amb el Jclic on poden jugar amb aquesta eina creada per a ells amb imatges, sons i textos.

- L’ordinador com a laboratori: Aquí fem servir el programa de Crayon Physics Delux , que és un joc per als nens que els agrada molt. S’han de dibuixar coses, per què una pilota arribi a un destí.

- L’ordinador com a caixa d’eines: Que sigui un element per crear, imaginar i també per gestionar la informació, treballarem amb l'Art Trage 2.5 que és una eina de dibuix amb moltes possibilitats.

- L’ordinador com alumne: Amb el programa Logo, és una eina menys pràctica, però serveix per què el nen descobreixi i inventi noves formes i estratègies.

Debat

Avui dia 4 de desembre ens ha tocat fer el debat al nostre grup, a la Laura Vilaró que feia la introducció i conclusió final, la Mariona Ribas i la Ana Velasco que eren les oradores, i la Laura Ravell i jo l’Anna Sànchez formulàvem les preguntes. I les nostres oposants eren L’Àurea, la Anna, la Ainara, la Cristina i la Mireia.

El nostre grup defensava que l’educació de la dècada que va des del 50 fins els 90 era millor que l’actual. Ens havíem reunit per sortejar a qui li tocaria parlar i per preparar el debat. Teníem molta informació sobre el tema que defensàvem, que ara no és fàcil de defensar.
I crec que ens va sortir força bé, va ser un debat preparat per part de les oradores i de les que feien les preguntes , però d’altre banda va sortir molt espontani i natural.
Vam intentar controlar els nervis, i crec que es van entendre les postures i va quedar clar que estàvem en contra de l’educació actual.

Google books

Aquesta és la presentació que ens va tocar fer en grup i presentar-la davant del grup classe i la vam fer sobre el google books. I fent aquest treball em vaig adonar de la importància que té aquest programa per buscar informació i trobar el llibre que busques, ja que col•labora amb moltes biblioteques com la de Catalunya i les d’arreu del món.

TEQ

Avui a classe de gestió i TIC hem entrat a la pàgina zonaclic, es per mostrar activitats realitzades per mestres, hem vist una que es diu TEQ, i primer l'hem observat i hem jugat una estona i després hem creat la nostra pròpia activitat . És una metàfora tutorial.
Més tard hem jugat a crayon physics deluxe ! La classe ha sigut molt interessant!

Activitat cultural

Aquest és un espectacle per a infants i joves al teatre Romea. Està adreçat al públic familiar i combina diferents llenguatges: el teatre, la dansa, la música i les projeccions.
És dels comediants, encara no he anat a veure aquest espectacle, però aniré amb la meva cosina pel seu aniversari, ja que és el seu regal.
Comença el 27-12-2009 i acaba el 24-1-2010.
Horari:
-De dilluns a dimecres de 11 a 17 h.
-Dijous, dissabtes i diumenges a les 11 h.
Preu : entre 10-12 euros.

Xtec

Aquesta és la presentació que hem fet la Susana Serra i jo, l'hem fet d'un dels recursos que apareixen a l'apartat de l'educació infantil. És diu, un dia a l'aula d'educació infantil, i hem va semblar molt interessant el que posava, per això vaig decidir fer aquest recurs.

Aquest quadre s’exposa a la fundació Miró, que està situada a la carretera de Miramar, al Parc de Montjuïc. L'edifici de la Fundació és obra de Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC i gran amic de Joan Miró. Va ser construït en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Barcelona.

Al mirar aquest quadre el que hem transmet és desordre , es veu al fons un dibuix que no esta delimitat ni format com a tal, en diferents colors,tots molt vius així com el groc, el vermell, el blau i el verd , i per sobre a fet gargots i tacats amb pintura de color negre. Però no es una taca controlada la que hi ha al mig, sinó que crec que deixa caure la pintura al quadre sense mesurar les conseqüències perquè no l’hi dóna importància. El que hem sembla un element per a destacar són les mans negres que hi han pintades per l’obra.

Escola Proa

Quan hem van dir que havíem de passar un dia a una escola desconeguda, hem va semblar que aprendríem poc en només un dia, però la veritat es que m’ha servit per saber el funcionament diari d’una aula. Una de les coses que més hem va agradar va ser la experimentació, em va semblar molt interessant perquè era la primera vegada que ho feien i tenien una cara de satisfacció i sorpresa. I un dels espais més bonics i que als nens els hi agradava molt era la ludoteca, mai havia vist un lloc així en una escola. Hem vaig portar una molt bona impressió.

Lectura en veu alta

En la classe d’avui tocava lectura en veu alta. Havíem de llegir un fragment que t’agrades però no podia tindre molta extensió. Jo vaig elegir un fragment del llibre de “Mirall trencat” de Merçè Rodoreda, per què m’agrada molt la història que explica. Me he posat una mica nerviosa a l’hora de sortir davant de tothom, però després se m’ha passat.
Espero que us hagi agradat la lectura!

Els portàtils a les aules

Aquesta presentació l'hem fet a classe de gestió i Tic amb ajuda de documents de google.

Programari lliure

Aquesta és la imatge que he extret del programa Cmaps Tools.
He fet un mapa conceptual amb aquesta aplicació sobre el programari lliure.
Hem sembla un programa molt interessant per els estudiants, ja que serveix per lligar conceptes i veure'ls més clars.

Qui ets tu?

Cua de cavall

La Laura és una noia de 17 anys, que per fi al mes de desembre serà major d’edat, viu a Sant Adrià del Besòs i és alegre, divertida i innocent però picara a la vegada.

A primera vista es veu una noia esvelta i prima, però no massa alta. Té la cara fina i allargada, els ulls expressius i vius i la boca petita. La seva tonalitat de pell és pàl·lida, i el seu tret més característic és el cabell que el té aspre i ondulat amb molt de volum i quasi sempre porta una cua alta i serrell, això la identifica. Per això he escollit aquesta foto.

La conec des de fa un mes, però puc dir d'ella que és senzilla, riallera i una mica vergonyosa al principi fins que agafa confiança. I li dóna poca importància a les coses. Es una noia molt despistada, sempre perd coses però no l'importa perquè sempre manté el seu caràcter amable.

L'he escollit a ella perquè la vaig conèixer el segon dia de curs quan ens van separar en grups, i des de aquell dia va començar per nosaltres una nova etapa en la universitat, i desitjo que segueixi per molt més.

La escuela mata la creatividad

Aquest video és una conferència que va fer Ken Robinson a California. Aquí expressa les seves idees sobre la creativitat del ésser humà quan són petits a l’escola, i l’efecte que té l’educació sobre el procés negatiu de la creativitat del nen.

Ken Robinson diu que els nens són creatius i no els importa equivocar-se, i que s’atreveixen amb qualsevol cosa, no com els adults. Però també diu que el sistema educatiu mata la creativitat, per què no volen que els nen s’equivoquin i tinguin errors.

Crec que el que diu és cert, a les escoles no et donen marge d’error a l’equivocació, i això fa que els nens en certa manera frenin la seva imaginació i creativitat. Això sobretot passa a les assignatures de plàstica i música, que per les escoles són les menys importants.

Aquest video hem va agradar molt, ja que crec que aquest senyor és molt bon comunicador, per què fa riure en molts moments i t’ho fa passar bé, per què té estructurat el text, les idees són clares i entenedores i quan explica les seves teories et fa pensar i reflexionar.

20 d'octubre de 2009

Avui, a classe de Gestió i TIC hem fet una simulació d'entrada a la Viquipèdia.
Al inici, hem estat investigant com editar un missatge a la viquipèdia i a Eduwiki.
Un cop ens hem familiaritzat amb la enciclopèdia, el Jorge ens ha proposat una nova activitat per fer a classe.
Hem començat creant un article qualsevol, nosaltres hem triat un sobre l'orquestra simfònica (al calaix del músic), perquè és una activitat que hem fet recentment a música i ho trobem molt interessant. Hem entrat a Google Docs i en un nou documents hem enganxat la imatge principal d'orquestra simfònica, a continuació hem creat un enllaç en el mateix document, el qual porta a la divisió dels intruments d'una orquestra. Aquest nou document l'hem compartit entre totes les integrants del grup.

Definició

L’orquestra Simfònica està formada per un gran nombre d’instruments, que s’apropa algunes vegades al centenar. La composen quatre grans famílies d’instruments.

16 d'Octubre

Al finalitzar la classe de comunicació oral, escrita i digital, ens va posar uns anuncis de televisió i vam extreure les característiques que tenia un text i un audiovisual.

- Galeries: Aquest primer anunci tractava de moda. Eren uns nens que estaven dins l’aula, molt distrets i avorrits , i quan sona la campana surten tots els nens corrents i saltant per els passadissos molt esbojarrats. La imatge es veu a càmera lenta per donar-li més importància aquell moment, ja que la el moviment dels nens és ràpid. La música és lenta i forta per donar-li intensitat . I la llum de l’aula és fosca i tètrica, però la del carrer és lluminosa. Això vol dir que els nens són més feliços fora de l’escola que dintre.

- Barbie: Hi ha un nen assegut a unes escales amb un gos, i de sobte passa una nena molt maca i el nen va darrera seu deixant al gos abandonat. El missatge que dóna és que les nenes sempre són més coquetes i que no importa abandonar els animals.

- Golf: En aquest anunci surt una noia passant per un mal moment a la vida, i aleshores surt de casa i entra al cotxe i tot li passa, la seva vida ja és perfecte. Hi ha un missatge subliminal i és que li dones més importància al valor material que a l’humà.

Les característiques que vam extreure van ser, la primera el moviment de la càmera, en segon lloc la lluminositat de la imatge i per últim els efectes sonors.

La descripció

En la classe de comunicació oral, escrita i digital del dimarts, la Rosa Soler ens ha posat una sèrie de cançons descriptives molt conegudes, on hem pogut veure el tipus de classes de descripció que hi ha:

- Objectiva: aquesta no intenta suscitar cap emoció estètica al lector.
- Subjectiva: reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu.

I podem considerar 3 procediments per estructurar una descripció: L’establiment del tema, la caracterització i la relació amb el món exterior. Per això hi han tècniques descriptives que ajuden a millorar la redacció i dividir-la en les diferents parts.

La primera part de la classe va ser divertida, i en va fer pensar que les cançons que havia escoltat ja les sabia, però moltes vegades no pares atenció quan escoltes música, i potser aquella cançó està intentant descriure alguna cosa, però passa de llarg per les teves orelles, i només escoltes música sense para atenció a la lletra.

http://cmapspublic3.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1255591187343_1030472588_10611&partName=htmltext

Síntesi grupal de l'article a Comunicació oral, escrita i digital

L'article es diu "escoltar i sentir" i és d'en Francesc Torralba.

Per començar, volem destacar la importància entre escoltar i sentir. Escoltar és intencional, és un acte lliure. En canvi, sentir és fisiològic, vol dir percebre un so.
Per tant, sentir no vol dir escoltar.

Després esmenta que per poder escoltar, hom ha de desitjar-ho, ha de sentir l'anhel d'escoltar i parteix d'una intuició. Però aquesta intuició pot ser errònia, és a dir, que el desitg de l'altre persona que escoltem pot no ser al secret que atesora. LLabors, sentim frustració.

També parla del que comporta l'escolta, com per exemple que és selectiva, és a dir, tú pots escollir escoltar, o no, a diferència de sentir, que és un acte involuntari. S'ha de ser constant per escoltar i esforçar-s'hi per poder percebre millor el missatge.

A continuació, fa referència al fet d'ensenyar a escoltar, és a dir, a tenir una actitud receptiva. Diu que ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altre matèria, ja que si no nes duu a terme, res no por ser transmès.

Finalment, i prècticament el més important, és el fet de que la persona, tant l'escoltada com la que escolta, tingui humilitat, és a dir, que sigui conscient de que no poseeix la veritat absoluta. Cal saber-se posar al lloc dels demés, ser empàtic, fins i tot quan el que ens expliquen violenta les nostres conviccions.



Laura Ravell
Mariona Ribas
Anna Sánchez
Ana Velasco
Laura Vilaró